Ritus funeraris arreu del món

Els ritus funeraris han estat una part fonamental de les pràctiques culturals i religioses de les societats al llarg de la història. Aquests rituals, que varien enormement d’una cultura a una altra, no serveixen només per a acomiadar les persones quan falten, sinó també per a ajudar els familiars i amics a processar el dol. Avui a Àltima volem aprofundir en alguns exemples de ritus funeraris per comprendre’n millor el significat en les diferents cultures.

Importància dels ritus funeraris en les diferents cultures

En cada cultura, els ritus funeraris tenen un significat especial i solen estar carregats de simbolisme. Per exemple, els ritus funeraris de l’antic Egipte es caracteritzaven per la momificació i la construcció de piràmides, ja que creien que aquestes pràctiques ajudaven l’ànima de la persona morta a viatjar al més enllà.

En algunes cultures indígenes d'Amèrica, com els nadius americans, els ritus funeraris inclouen cerimònies que reflecteixen una connexió profunda amb la naturalesa i l’univers amb la creença que la vida continua més enllà de la mort física.

Al món occidental, els ritus funeraris també tenen un significat, encara que generalment no es pari atenció en aquestes pràctiques de celebració de la vida del difunt, tant si es tracta d’un funeral tradicional com d’una cerimònia de commemoració.

Amb aquests ritus funeraris, les diverses cultures demostren respecte per la vida i la mort, cadascuna d’una manera diferent.

Llista de ritus funeraris en diferents llocs del món

Els ritus funeraris són una expressió cultural profunda i significativa que varia d’un lloc a un altre. Aquestes pràctiques no només reflecteixen les creences i els valors d’una societat, sinó que també ofereixen una visió de com les diferents cultures perceben la vida, la mort i el més enllà.

Ritus funeraris a Espanya

Els ritus funeraris a Espanya estan profundament influïts per les tradicions catòliques. Quan una persona mor, generalment es fa una vetlla en la qual familiars i amics es reuneixen per acomiadar-se’n. Se sol acompanyar d’una missa funeral i, finalment, de l’enterrament.

El record per les persones que moren, però, no acaba amb el funeral. La diada de Tots Sants, l’1 de novembre, és un dia important en què les famílies visiten les tombes de les persones estimades i els porten flors i espelmes als cementiris.

Ritus funeraris a Grècia

Els ritus funeraris grecs més antics servien per a assegurar-se que l’ànima de les persones mortes arribava a l’Hades i no tornava per atacar els vius. Amb aquest objectiu, cada detall dels ritus funeraris tenia un motiu.

A l’antiga Grècia, quan una persona moria, abans de donar-li la sepultura apropiada, s’exhibia a la porta de casa seva perquè la família i els amics poguessin acomiadar-la. Per poder exposar el cadàver, les dones l’ungien amb oli i l’amortallaven.

Un altre detall d’aquests ritus era que, després d’enterrar o incinerar la persona morta en un cementiri als afores de la ciutat, casa seva i els familiars se sotmetien a una cerimònia de purificació.

Aquests ritus funeraris han canviat al llarg dels segles i avui dia a Grècia predominen les tradicions ortodoxes cristianes.

Ritus funeraris al Marroc

Al Marroc destaquen els ritus funeraris musulmans, que també tenen una sèrie de característiques específiques pròpies d’aquesta cultura. És habitual fer un enterrament en les primeres 24 hores i d’una manera molt senzilla.

Sota els ensenyaments de l’Alcorà i de la Sunna, tradició del profeta Mahoma, els seguidors de l’Islam fan els funerals d’una manera molt específica. Primer es renta la persona difunta i s'amortalla amb tres draps de cotó blanc per als homes i cinc per a les dones.

En acabant, es fa una cerimònia religiosa i es duu a terme l'enterrament. El trasllat es fa en un taüt de fusta sense tapa, però després es diposita la persona morta directament en contacte amb la terra, tombada sobre el costat dret i amb la cara orientada cap a la Meca.

Però el ritual no acaba aquí. Els familiars de la persona morta visiten la tomba en tres dies clau: el tercer, el novè i quaranta dies després de morir. A més, reciten l'Alcorà durant tres nits en record seu.

És important assenyalar que no tots els ritus funeraris africans són iguals, ja que n’hi ha una gran varietat depenent de la cultura i del lloc.

Ritus funeraris a la Xina

Els ritus funeraris xinesos també són peculiars respecte de la cultura occidental. Segons la doctrina filosòfica del Tao, el record per la persona que falta comença fins i tot abans de la defunció.

Abans que una persona mori, la traslladen fora de casa seva per evitar que els esperits l’assetgin i pugui morir en pau. A més, li treuen el coixí perquè jegui en una posició totalment horitzontal i aquest coixí ja no es pot tornar a fer servir: es llança al sostre de la casa i es deixa que es descompongui amb el pas del temps.

Després de la defunció, hi ha moltes tradicions arrelades. Per exemple, cal netejar i vestir la persona amb la millor roba abans de col·locar-la al taüt. Mai se li posa roba de color vermell, perquè això podria fer que es convertís en fantasma. Se sol posar una tela groga sobre la cara i una altra sobre el cos de color blau cel.

Si la persona mor dins de casa, ha de quedar-s’hi a dins; però si mor fora, el taüt es col·loca al jardí.

Són curiositats pròpies dels ritus funeraris xinesos, que són molt més complexos del que podem descriure aquí, però que ens donen una idea de la importància que té seguir-los en la seva cultura.