El negoci de plorar: coneix les ploraneres i la seva història

Què significa ploranera? De segur que algun cop has sentit aquesta paraula i t’has fet una idea de quina funció feien. Avui a Àltima t’ensenyem l’origen curiós i la història de les ploraneres. Creus que actualment encara n’hi ha? 

Què són les ploraneres i quina funció feien en els funerals?

Segons el diccionari, el significat de ploranera és “Persona llogada per a plorar en els enterraments”. D'aquestes persones també se’n diuen “ploracossos”.

Per tant, què és una ploranera? Bàsicament, una dona que es contractava per “plorar” algú (mostrar una aflicció viva) quan moria. Havia de fer-ho de manera desconsolada durant uns quants dies.

Història i origen de les ploraneres

L’origen de les ploraneres es remunta a fa milers d’anys. Les ploraneres van néixer a Egipte, però es van mantenir durant segles i es van estendre a molts altres llocs del món.

L’origen egipci de les ploraneres es podria explicar per Isis, la deessa mare, que va plorar desconsoladament quan va morir Osiris, el seu espòs, assassinat pel seu germà Seth. Seguint aquest exemple mitològic van sorgir les primeres ploraneres, que ja apareixen representades en l’art egipci de l’època.

El terme ploranera, com el verb plorar, provenen del llatí plorare, amb el mateix significat que en català.

Ja en el cristianisme, en l’art es representaven les dones amb llàgrimes, com és el cas de Maria Magdalena o la Mare de Déu. En canvi, però, es va intentar de prohibir el costum de plorar als cors per tal de no estigmatitzar les dones com a ploraneres. 

Per tant, les ploraneres van ser presents en diverses cultures al llarg dels anys i els seus plors formaven part dels ritus funeraris com una manera de contagiar el plany i provocar la catarsi del dol. Per a elles, aquesta pràctica va esdevenir una manera de guanyar-se el pa, un negoci que no era apte per a homes, perquè es pressuposava que ells eren forts i poc propensos a mostrar emocions febles.

Ploraneres a Espanya

La història de les ploraneres a Espanya també és curiosa. El lloc on més popularitat van tenir les ploraneres va ser a Galícia, on es coneixien com a choronas.

Aquestes dones “venien” les llàgrimes en els funerals i es prenien la seva feina seriosament, fins al punt d’estudiar a fons la vida de la persona difunta. Generalment, ni tan sols la coneixien, però es lamentaven de la seva pèrdua com si fossin de la mateixa família, amb planys intensos amb què pretenien “guiar la seva ànima” al cel.

Eren molt habituals, especialment, als pobles, fins que l’Església catòlica va decidir prohibir-les a mitjan segle XVIII, amb l’excomunicació de qualsevol dona que acudís a plorar als funerals a canvi de diners. Curiosament, però, amb la crisi econòmica mundial del 2008 es va voler recuperar aquesta figura.

Aquest ofici de l’edat mitjana, extint fa dos segles, es va rescatar a Espanya per intentar salvar l’economia de moltes mestresses de casa en temps de crisi. Alguns sacerdots de parròquies rurals ho van aprovar i es van mostrar flexibles amb la finalitat que les famílies poguessin obtenir un ingrés extra.

Les noves ploraneres no només treballaven en funerals, sinó també en la festa de Tots Sants i el Dia dels Difunts, en aniversaris de defuncions, etc. En aquest cas, però, la seva missió era anar al cementiri, netejar la làpida, canviar les flors i resar per la persona difunta.

Avui dia encara hi ha ploraneres?

A l’antic Egipte, la professió de ploranera es transmetia de mares a filles. Això va fer que la tradició es mantingués en molts indrets del món durant segles.

Tanmateix, l’Església catòlica va decidir posar fi a aquestes demostracions excessives de tristesa i plany en els funerals, fet que no va servir per erradicar definitivament les professionals del dol i del dolor.

Tot i això, i de manera més puntual, hi ha ploraneres actuals en alguns indrets del món. De fet, avui dia a Espanya hi ha choronas a Galícia i eristoriak al País Basc. Però el seu plany és molt més discret que en el passat.

A Mèxic es coneixen com a lloronas i encara n’hi ha, però l’ofici ja està en vies d’extinció. I a la Xina encara es contracten actors perquè acompanyin els familiars quan mor una persona.

Va ser curiós veure ploraneres el 2011, quan va morir el dictador nord-coreà Kim Jong-il. Milers de ploraneres es van plànyer en públic durant el seu funeral, encara que aquest cop no eren només dones, perquè tots els ciutadans hi estaven obligats.

En el passat, quant costava contractar una ploranera?

Antigament, com més ploraneres hi hagués en un funeral, més important i rica era la persona difunta. És difícil saber, però, quant cobrava una ploranera antigament.

Sí que sabem que, quan a Espanya es va recuperar l’ofici després de la crisi del 2008, cobraven entre 20 euros i 30 per la feina, que no es limitava a plorar en els funerals, sinó que també implicava altes tasques addicionals que les famílies dels difunts els delegaven, com ara el manteniment de la làpida.

Més recentment, s’ha mantingut la figura del ploraner (ara també en masculí) en determinats llocs d’Europa, i cobren uns 60 euros per plorar en funerals.